Moneda: teoria i experiment
- En una moneda equilibrada, P(cara)=1/2=50%.
- En 20 llançaments surten 13 cares: freqüència experimental 13/20=65%.
- Aquesta diferència és possible en una mostra petita.
Diferencia probabilitat teòrica i experimental, aplica Laplace quan hi ha equiprobabilitat i interpreta simulacions i la llei dels grans nombres.
La probabilitat intenta quantificar la incertesa. A 2n és essencial diferenciar el que preveu el model del que observem en una sèrie concreta d’experiments.
En un experiment aleatori no sabem amb certesa quin resultat concret sortirà. L’espai mostral conté tots els resultats possibles.
Quan tots els resultats elementals són equiprobables, podem comptar casos.
En un experiment, la freqüència relativa observada és èxits dividit per nombre de repeticions.
Quan repetim moltes vegades un experiment sota les mateixes condicions, la freqüència relativa acostuma a estabilitzar-se prop de la probabilitat teòrica.
El complementari de A és que A no passi.
Comptar casos només funciona directament quan els resultats elementals tenen la mateixa probabilitat.
La probabilitat és una tendència de llarg termini, no una quota obligatòria en una mostra curta.
13 cares de 20 no converteixen la probabilitat teòrica de cara en 65%.
Tria el nivell. Si has arribat aquí directament des d’un cercador, el tema s’obrirà automàticament perquè puguis començar.