Teoria · Sentit Numèric · 2n ESO

Operacions amb nombres racionals

Combina enters, decimals i fraccions controlant els signes, la jerarquia d'operacions, les operacions inverses i l'estimació

A 2n d'ESO operar bé significa més que aplicar algoritmes: cal interpretar els signes, triar una representació convenient, respectar l'ordre de les operacions i valorar si el resultat és raonable. Aquestes idees apareixen tant en càlculs com en problemes contextualitzats.

Índex de procediments
Concepte clau

Escollir una representació convenient

Els enters, els decimals i les fraccions formen part dels nombres racionals. En una mateixa expressió poden aparèixer barrejats. Abans d'operar, convé decidir si és més còmode mantenir les fraccions o convertir alguna quantitat a decimal.

Una bona elecció de representació redueix errors i fa més fàcil estimar el resultat.
Concepte clau

Operacions i signes

Quan hi ha nombres positius i negatius, el signe forma part del nombre. Cal distingir entre sumar un nombre negatiu, restar un nombre negatiu i multiplicar o dividir nombres amb signe.

SituacióIdea
a + (−b)sumar un negatiu equival a disminuir
a − (−b)restar un negatiu equival a augmentar
(+) · (+) o (−) · (−)resultat positiu
(+) · (−) o (−) · (+)resultat negatiu
Concepte clau

Operar amb fraccions

Les regles depenen de l'operació. Sumar o restar fraccions requereix expressar-les amb un denominador comú; multiplicar i dividir segueixen procediments diferents.

No existeix una única «regla de les fraccions»: la suma, la multiplicació i la divisió no es resolen de la mateixa manera.
Concepte clau

Jerarquia d'operacions

En una expressió combinada, l'ordre de les operacions és essencial. Fer els càlculs d'esquerra a dreta sense tenir en compte la jerarquia pot canviar completament el resultat.

Abans de començar, assenyala mentalment quina operació s'ha de fer primer.
Concepte clau

Operacions inverses i nombres desconeguts

Les operacions inverses permeten desfer una acció i trobar un nombre que falta. Aquesta idea connecta l'aritmètica amb l'àlgebra.

Concepte clau

Estimar i validar el resultat

No sempre cal fer el càlcul exacte per detectar si una resposta és possible. L'estimació permet anticipar el signe, l'interval o l'ordre de magnitud del resultat.

Procediments pas a pas

Procediment

Suma i resta d’enters amb signe

Restar un nombre equival a sumar-ne l’oposat. Amb signes diferents, resta els valors absoluts i conserva el signe del nombre de valor absolut més gran.

Exemple resolt

−7 − (−10) = −7 + 10. La diferència entre els valors absoluts és 10 − 7 = 3. Com que domina el terme positiu, el resultat és 3.

Error freqüent

Escriure −7 − 10 = −17. El segon terme és −10 i restar-lo afegeix 10. <a id="op-canvi-enter"></a>

Procediment

Interpretar un canvi enter

Escriu el valor inicial respecte d’un zero de referència. Representa l’augment o l’ascens amb un nombre positiu i el descens amb un nombre negatiu.

Exemple resolt

Un submarí és a −24 m i ascendeix 31 m. La cota és −24 + 31 = 7 m. Els primers 24 m el porten a zero i els altres 7 m el situen per sobre.

Error freqüent

Restar l’ascens i obtenir −55 m. Ascendir augmenta la cota. Un ingrés també augmenta un saldo, encara que el saldo inicial sigui negatiu. <a id="op-decimals"></a>

Procediment

Suma i resta de decimals amb signe

Aplica la regla dels signes i alinea les comes quan sumis o restis els valors absoluts.

Exemple resolt

−3,4 − (−1,85) = −3,40 + 1,85. Resta 3,40 − 1,85 = 1,55. Com que 3,40 és el valor absolut més gran i pertany al terme negatiu, el resultat és −1,55.

Error freqüent

Alinear 4 i 5 a la mateixa columna sense completar −3,40. El 4 és una dècima i el 5 és una centèsima. <a id="op-canvi-decimal"></a>

Procediment

Interpretar un canvi de temperatura

La temperatura inicial té signe. Una pujada s’hi suma i una baixada s’hi resta. Completa amb zeros a la dreta si et convé.

Exemple resolt

A −8,5 °C hi afegim 6 °C. Fem −8,5 + 6,0 = −(8,5 − 6,0) = −2,5 °C. Encara falten 2,5 °C per arribar a zero.

Error freqüent

Donar 2,5 °C només perquè la temperatura ha pujat. La pujada és inferior a la distància inicial fins a zero. <a id="op-suma-resta-fraccions"></a>

Procediment

Suma i resta de fraccions

Si les parts tenen la mateixa mida, opera els numeradors i conserva el denominador. Si tenen mides diferents, reescriu les fraccions amb denominador comú.

Exemple resolt

1/3 − (−1/4) = 1/3 + 1/4. El mcm de 3 i 4 és 12. Reescrivim 1/3 = 4/12 i 1/4 = 3/12. Sumem 4/12 + 3/12 = 7/12.

Error freqüent

Escriure (1 + 1)/(3 + 4) = 2/7. El denominador descriu la mida de les parts. Passa primer a dotzens. <a id="op-error-denominadors"></a>

Procediment

Comprovar una suma proposada

Calcula la suma amb una unitat comuna i compara-la amb el resultat proposat. Si els denominadors ja són iguals, conserva’ls.

Exemple resolt

Algú diu que 1/5 + 2/5 = 3/10. Ja tenim cinquens. Un cinquè més dos cinquens són tres cinquens, és a dir, 3/5 = 6/10. Així, 3/10 és la meitat del resultat correcte.

Error freqüent

Buscar un denominador comú perquè s’assumeix que sempre són diferents. Amb denominadors iguals, opera directament els numeradors. Si fossin 1/5 i 2/4, primer passaries a vintens. <a id="op-resta-ruta"></a>

Procediment

Restar una fracció a una distància entera

Expressa la distància total amb la mateixa unitat fraccionària que la distància recorreguda. Després resta i mantén els quilòmetres.

Exemple resolt

En una ruta de 3 km ja has fet 3/4 km. Tenim 3 = 12/4. Falten 12/4 − 3/4 = 9/4 km, que són 2,25 km.

Error freqüent

Escriure (3 − 3)/4 = 0. Els 3 km sencers equivalen a 12 quarts de quilòmetre. <a id="op-producte-fraccions"></a>

Procediment

Producte de fraccions

Multiplica els numeradors i els denominadors. Simplifica cancel·lant un factor comú del numerador i del denominador. Un factor zero fa que el producte sigui zero.

Exemple resolt

(−3/4) · (2/9) = −6/36 = −1/6. Hi ha un factor negatiu. Per simplificar, divideix 6 i 36 per 6.

Error freqüent

Multiplicar a dalt i sumar a baix per obtenir −6/13. Al denominador també cal fer el producte 4 · 9. <a id="op-divisio-fraccions"></a>

Procediment

Divisió de fraccions

Multiplica el dividend pel recíproc del divisor. El divisor ha de ser diferent de zero. Si el dividend és zero i el divisor és vàlid, el resultat és zero.

Exemple resolt

(−2/3) ÷ (4/5) = (−2/3) · (5/4) = −10/12 = −5/6. La comprovació és (−5/6) · (4/5) = −2/3.

Error freqüent

Invertir el dividend i fer (−3/2) · (4/5). Només s’inverteix el divisor, 4/5. <a id="op-fraccio-decimal"></a>

Procediment

Operar una fracció i un decimal

Tria una representació comuna exacta. Un decimal finit es pot escriure com a fracció amb denominador 10, 100 o una altra potència de 10. Si la fracció té decimal finit, també pots convertir-la.

Exemple resolt

3/4 − (−0,6) = 3/4 + 6/10. A vintens són 15/20 + 12/20 = 27/20. En decimal, 27/20 = 1,35.

Error freqüent

Escriure 3/4 com a 0,3. Els quarts no són dècimes. 3 ÷ 4 dona exactament 0,75. <a id="op-signe-producte"></a>

Procediment

Anticipar el signe d’un producte

Si algun factor és zero, el producte val zero. En la resta de casos, un nombre parell de factors negatius dona signe positiu i un nombre senar dona signe negatiu.

Exemple resolt

A (−2/3) · (−4/3) · (5/3) hi ha dos factors negatius i cap zero. Els dos negatius formen un producte positiu i el tercer factor conserva el signe. El producte és positiu.

Error freqüent

Respondre «negatiu» en veure qualsevol signe menys. Compta tots els factors negatius i comprova si hi ha zero. <a id="op-jerarquia-enters"></a>

Procediment

Jerarquia amb enters

En una expressió sense grups que canviïn la prioritat, resol productes i divisions abans de sumes i restes. Si comparteixen prioritat, opera d’esquerra a dreta.

Exemple resolt

4 − 3 · (−2). El producte és −6. Substitueix-lo a l’expressió: 4 − (−6) = 4 + 6 = 10.

Error freqüent

Fer primer 4 − 3 i obtenir −2. El producte 3 · (−2) té prioritat. <a id="op-jerarquia-fraccions"></a>

Procediment

Jerarquia amb fraccions

Calcula el producte abans de sumar. A continuació, expressa amb denominador comú la fracció inicial i el resultat del producte.

Exemple resolt

1/4 + (2/3) · (−2). El producte és −4/3. Sumem 1/4 − 4/3 = 3/12 − 16/12 = −13/12.

Error freqüent

Sumar 1/4 + 2/3 i multiplicar el resultat per −2. Això afegeix una agrupació que l’expressió no indica. <a id="op-primer-pas"></a>

Procediment

Identificar el primer pas

Localitza l’operació que s’ha de resoldre primer. Si l’exercici només demana el primer pas, indica aquesta operació.

Exemple resolt

A 3 + 4 · 5, primer fem 4 · 5. El producte val 20. Si continuem, 3 + 20 = 23. La resposta demanada és «Fer primer 4 · 5».

Error freqüent

Escollir 3 + 4 perquè es llegeix primer. La prioritat del producte decideix l’ordre del càlcul. <a id="op-parentesis"></a>

Procediment

Resoldre el parèntesi abans del producte

Completa la diferència interior amb les regles de fraccions. Multiplica el resultat pel factor exterior.

Exemple resolt

(3/4 − 1/2) · (−2). Converteix 1/2 = 2/4. Dins del parèntesi queda 3/4 − 2/4 = 1/4. Ara (1/4) · (−2) = −2/4 = −1/2.

Error freqüent

Fer 3/4 − (1/2) · (−2). En l’expressió original, el factor exterior afecta tota la diferència. <a id="op-sumand"></a>

Procediment

Reconstruir un sumand

Resta el sumand conegut del total. Comprova que la suma recupera el resultat donat.

Exemple resolt

3/4 + □ = 1/2. El valor desconegut és 1/2 − 3/4 = 2/4 − 3/4 = −1/4. Comprovació: 3/4 + (−1/4) = 2/4 = 1/2.

Error freqüent

Restar el total del sumand conegut i obtenir 1/4. L’ordre és total menys sumand conegut. <a id="op-factor"></a>

Procediment

Reconstruir un factor

Divideix el producte pel factor conegut, que ha de ser diferent de zero. El procediment serveix tant si el buit és a l’esquerra com a la dreta.

Exemple resolt

□ · (−2/3) = 1/2. Fem 1/2 ÷ (−2/3) = 1/2 · (−3/2) = −3/4. Comprovació: (−3/4) · (−2/3) = 6/12 = 1/2.

Error freqüent

Donar 3/4. La substitució donaria −1/2. Els dos factors negatius són els que donen producte positiu en aquest cas. <a id="op-estimar-producte"></a>

Procediment

Escollir una fita per estimar un producte

Quan les opcions són fites i es demana la més propera, el punt de canvi és el punt mitjà de cada parell de fites consecutives. Acota el producte prou per saber entre quins punts mitjans cau.

Exemple resolt

Per estimar 3,1 · 2,9 entre 1, 10, 100 i 1.000, fem servir que els factors són entre 2,8 i 3,2. El producte cau entre 7,84 i 10,24. Tot aquest interval queda entre els punts mitjans 5,5 i 55. Per tant, la fita més propera és 10.

Error freqüent

Escollir 1 només perquè els factors són de l’ordre de les unitats. Aproximar 3,1 i 2,9 per 3 dona 9, molt més a prop de 10. Si les cotes travessen un punt mitjà, afina-les. <a id="op-acotar-suma"></a>

Procediment

Acotar una suma sense trobar-ne el valor exacte

Compara els sumands amb fites senzilles. Per justificar un interval, comprova els dos extrems. Si els sumands fan exactament un llindar, mira quin interval inclou la igualtat.

Exemple resolt

5/6 i 7/8 són estrictament més grans que 1/2 i més petits que 1. Sumant les fites, 1 < 5/6 + 7/8 < 2. L’opció que conté el resultat és 1 ≤ x < 2.

Error freqüent

Posar 3/4 + 5/4 a 1 ≤ x < 2 perquè el resultat és a prop de 2. Les dues fraccions formen exactament 8/4 = 2, que pertany a x ≥ 2. <a id="op-desfer-canvis"></a>

Procediment

Desfer dos canvis

Parteix del valor final. Desfés primer el factor amb una divisió i després desfés el canvi additiu. Verifica la resposta aplicant els canvis en l’ordre del relat.

Exemple resolt

Després d’afegir 3/2 L, es conserva 2/3 de la quantitat i queden 9 L. Abans de conservar la fracció hi havia 9 ÷ (2/3) = 27/2 L. Al principi hi havia 27/2 − 3/2 = 24/2 = 12 L. Comprovació: (12 + 3/2) · (2/3) = 9 L.

Error freqüent

Restar 3/2 dels 9 L abans de dividir. Els 9 L ja són la quantitat transformada pel factor. <a id="op-agrupacions"></a>

Procediment

Comparar agrupacions per assolir un objectiu

Avalua els parèntesis de cada expressió i continua amb la jerarquia. Compara cada valor amb l’objectiu i comprova si hi ha una agrupació vàlida.

Exemple resolt

Volem 12 a partir de 2 + 3 · 4 − 2. Amb A, (2 + 3) · 4 − 2 = 5 · 4 − 2 = 18. Amb B, 2 + 3 · (4 − 2) = 2 + 6 = 8. Amb C, (2 + 3) · (4 − 2) = 5 · 2 = 10. Cap de les tres dona 12. Si l’objectiu fos 10, triaries C.

Error freqüent

Calcular les tres expressions com si totes tinguessin els mateixos parèntesis. Amb A el 2 final es resta després del producte. Amb C es resta dins del segon grup. <a id="op-intervals"></a>

Procediment

Classificar una condició amb intervals

Resta la despesa tant al mínim com al màxim inicial. Si la fita es compleix amb el mínim, es compleix sempre. Si el màxim tampoc hi arriba, és impossible. En els altres casos es compleix només per a alguns valors.

Exemple resolt

La quantitat inicial és entre 8 i 14, extrems inclosos. En gastar 3 queda entre 5 i 11. Una fita mínima d’11 és possible, perquè el màxim és 11, però el mínim 5 mostra que no és garantida. Una fita de 5 seria garantida i una de 12 seria impossible.

Error freqüent

Classificar una fita igual al màxim com a impossible. «Com a mínim» admet la igualtat i el màxim està inclòs.

Ajuda breu per família

Tria una família per consultar-ne la idea clau i obrir el procediment complet.

OR01 · Procediments relacionats
OR02 · Procediments relacionats
OR03 · Procediments relacionats
OR04 · Procediments relacionats
OR05 · Procediments relacionats
OR06 · Procediments relacionats
OR07 · Procediments relacionats
OR08 · Procediments relacionats
OR09 · Procediments relacionats
OR10 · Procediments relacionats
OR11 · Procediments relacionats
OR12 · Procediments relacionats
OR13 · Procediments relacionats
OR14 · Procediments relacionats
OR15 · Procediments relacionats
OR16 · Procediments relacionats

Autoavaluació

  1. Quant val −7 − (−10)?
    Mostra la solució−7 + 10 = 3.
  2. Quant val 1/3 + 1/4?
    Mostra la solucióEl denominador comú és 12: 4/12 + 3/12 = 7/12.
  3. Quina fita és més propera a 2,8 · 2,9 entre 1, 10, 100 i 1.000?
    Mostra la solucióEl producte és 8,12; és a 1,88 de 10 i a 7,12 de 1. Per tant, la fita és 10.

✏️ Exemples resolts

Exemple resolt

Barrejar una fracció i un decimal

  1. Calculem 1/2 + 0,75 · (−2).
  2. La multiplicació té prioritat: 0,75 · (−2) = −1,5.
  3. Podem escriure 1/2 com 0,5.
  4. Ara fem 0,5 + (−1,5) = −1.
1/2 + 0,75 · (−2) = −1.
Exemple resolt

Suma de fraccions amb denominadors diferents

  1. Calculem 2/3 + 1/4.
  2. Un denominador comú és 12.
  3. 2/3 = 8/12 i 1/4 = 3/12.
  4. 8/12 + 3/12 = 11/12.
2/3 + 1/4 = 11/12.
Exemple resolt

Trobar un nombre desconegut

  1. Volem resoldre 3/4 + □ = 5/6.
  2. Desfem la suma restant 3/4 als dos costats.
  3. □ = 5/6 − 3/4.
  4. Amb denominador comú 12: 10/12 − 9/12 = 1/12.
El nombre que falta és 1/12.
Exemple resolt

Estimació abans del càlcul

  1. Volem estimar 19,8 · 5,1.
  2. 19,8 és molt proper a 20 i 5,1 és molt proper a 5.
  3. 20 · 5 = 100.
  4. Per tant, el resultat exacte ha d'estar a prop de 100.
L'estimació ens permet rebutjar respostes molt allunyades de 100.

⚠️ Errors habituals que convé evitar

⚠️

Sumar numeradors i denominadors

Incorrecte: 2/3 + 1/4 = 3/7. Per què falla: els setens no són la mida de les parts de les fraccions originals. Correcte: 2/3 = 8/12 i 1/4 = 3/12; per tant, 2/3 + 1/4 = 11/12.

⚠️

Oblidar la jerarquia

Incorrecte: (5 − 2) · 3 = 9. Per què falla: s'han afegit uns parèntesis que no hi eren. Correcte: primer 2 · 3 = 6 i després 5 − 6 = −1.

⚠️

Perdre el signe d'un nombre negatiu

Incorrecte: 4 − (−3) = 4 − 3 = 1. Per què falla: s'ha ignorat que restar un nombre negatiu equival a sumar-lo. Correcte: 4 − (−3) = 4 + 3 = 7.

⚠️

Dividir fraccions com si fossin multiplicacions

Incorrecte: 2/3 ÷ 4/5 = 8/15. Per què falla: això calcula el producte. Correcte: 2/3 ÷ 4/5 = 2/3 · 5/4 = 10/12 = 5/6.

⚠️

Acceptar un resultat sense comprovar-lo

Incorrecte: afirmar que 19,8 · 5,1 = 1,0098 perquè s'han ajuntat les xifres. Per què falla: el resultat no té l'ordre de magnitud esperat. Correcte: 20 · 5 ≈ 100; el producte exacte és 100,98, proper a 100.

⚠️

Aplicar malament els signes en un producte

Incorrecte: (−2) · (−3) = −6. Per què falla: dos factors negatius donen producte positiu. Correcte: (−2) · (−3) = 6.

⚠️

Simplificar només una part de la fracció

Incorrecte: 6/8 = 3/8. Per què falla: dividir només el numerador canvia el valor. Correcte: dividim numerador i denominador pel mateix factor: 6/8 = 3/4.

⚠️

Interpretar malament un canvi negatiu

Incorrecte: un saldo de −12 € després d'un ingrés de 5 € es converteix en −17 €. Per què falla: l'ingrés és un canvi positiu. Correcte: −12 + 5 = −7 €.

✅ Què hauries de tenir clar

Ajuda per a exercicis concrets · 16 procediments

Obre el procediment que necessitis. Cada ajuda inclou la idea, els passos, un exemple resolt i un error que pots comprovar.

OR01 · Suma i resta d’enters amb signe

Idea: sumar un canvi positiu o negatiu modifica el valor inicial; per restar un negatiu, sumem l’oposat.

  1. Escriu el signe de cada quantitat.
  2. Si els signes són diferents, compara els valors absoluts.
  3. Conserva el signe de la quantitat amb valor absolut més gran.
  4. Comprova el resultat al context.

Exemple: saldo −12 € i ingrés 5 €: −12 + 5 = −7 €.

Error: −12 + 5 = −17; l’ingrés és positiu i acosta el saldo a zero. Correcte: −7 €.

OR02 · Suma i resta de decimals amb signe

Idea: els decimals amb signe s’operen com els enters, alineant les comes per controlar les unitats.

  1. Reescriu l’operació amb els signes visibles.
  2. Alinea les comes.
  3. Opera i estima la mida del resultat.

Exemple: −3,5 + 1,2 = −2,3; les magnituds es resten i queda el signe del nombre més gran en valor absolut.

Error: −3,5 + 1,2 = −4,7; s’ha tractat l’ingrés com una disminució.

OR03 · Suma i resta de fraccions

Idea: només sumem o restem fraccions quan les parts tenen la mateixa mida.

  1. Troba un denominador comú.
  2. Converteix les fraccions en equivalents.
  3. Opera els numeradors.
  4. Simplifica.

Exemple: 3/4 − 1/6 = 9/12 − 2/12 = 7/12.

Error: 3/4 − 1/6 = 2/−2; els denominadors no es resten.

OR04 · Producte de fraccions

Idea: multiplica numerador per numerador i denominador per denominador; el signe es determina per la regla del producte.

  1. Anticipa el signe.
  2. Multiplica les parts corresponents.
  3. Simplifica el resultat.

Exemple: (−2/3) · (3/5) = −6/15 = −2/5.

Error: sumar numeradors i denominadors; aquesta regla no és un producte.

OR05 · Divisió de fraccions

Idea: dividir per una fracció no nul·la equival a multiplicar pel seu recíproc.

  1. Conserva la primera fracció.
  2. Canvia ÷ per ·.
  3. Inverteix només la segona fracció.
  4. Multiplica i simplifica.

Exemple: 2/3 ÷ 4/5 = 2/3 · 5/4 = 10/12 = 5/6.

Error: invertir les dues fraccions; només s’inverteix la divisora.

OR06 · Unificar fracció i decimal

Idea: transforma les quantitats a una representació comuna que permeti operar sense aproximacions innecessàries.

  1. Identifica si el decimal es pot convertir exactament en fracció.
  2. Tria decimals o fraccions segons la simplicitat.
  3. Opera i torna a la forma que demana la pregunta.

Exemple: 1/2 + 0,25 = 0,5 + 0,25 = 0,75 = 3/4.

Error: arrodonir abans d’operar quan les representacions exactes són senzilles.

OR07 · Anticipar el signe d’un producte

Idea: el nombre de factors negatius decideix el signe, no cal calcular-ne el valor absolut.

  1. Compta els factors negatius.
  2. Si n’hi ha un nombre parell, el producte és positiu.
  3. Si n’hi ha un nombre senar, és negatiu.

Exemple: (−1/2) · (−3/4) · (2/5): hi ha dos negatius, així que el signe és positiu.

Error: concloure que qualsevol producte amb un nombre negatiu és negatiu; cal comptar-los tots.

OR08 · Jerarquia directa d’operacions

Idea: primer parèntesis, després productes i divisions, i finalment sumes i restes.

  1. Marca l’operació prioritària.
  2. Calcula-la respectant els signes.
  3. Continua amb les operacions restants d’esquerra a dreta.

Exemple: 5 − 2 · 3 = 5 − 6 = −1.

Error: (5 − 2) · 3 = 9; s’han afegit parèntesis que alteren l’enunciat.

OR09 · Parèntesis abans del producte

Idea: resol primer tota l’operació tancada entre parèntesis; després aplica el factor exterior.

  1. Calcula el valor del parèntesi.
  2. Multiplica pel factor que queda fora.
  3. Revisa el signe del resultat.

Exemple: (3/4 − 1/2) · 6 = (3/4 − 2/4) · 6 = 1/4 · 6 = 3/2.

Error: multiplicar només el segon terme per 6; el factor afecta tot el parèntesi.

OR10 · Reconstruir un sumand

Idea: per trobar el sumand que falta, resta el sumand conegut de la suma total.

  1. Escriu la suma com una igualtat.
  2. Resta el terme conegut a la suma final.
  3. Substitueix la resposta per comprovar.

Exemple: 3/4 + □ = 5/6; □ = 5/6 − 3/4 = 10/12 − 9/12 = 1/12.

Error: sumar 3/4 i 5/6; l’operació inversa és la resta.

OR11 · Reconstruir un factor

Idea: desfés la multiplicació dividint el producte pel factor conegut.

  1. Identifica el factor conegut i el producte.
  2. Divideix el producte pel factor conegut.
  3. Comprova multiplicant de nou.

Exemple: □ · 2/3 = 5/6; □ = 5/6 ÷ 2/3 = 5/6 · 3/2 = 5/4.

Error: multiplicar 5/6 per 2/3 en lloc de desfer la multiplicació.

OR12 · Estimar el producte decimal

Idea: arrodoneix cada factor a un valor senzill per anticipar l’ordre de magnitud.

  1. Aproxima els factors.
  2. Multiplica les aproximacions.
  3. Tria l’ordre de magnitud més coherent.

Exemple: 19,8 · 5,1 ≈ 20 · 5 = 100; el valor exacte és 100,98.

Error: triar 1 000; l’estimació 100 descarta una resposta deu vegades més gran.

OR13 · Acotar una suma

Idea: compara cada sumand i la suma amb valors de referència com 0, 1 i 2.

  1. Decideix si cada fracció és menor o major que 1/2 o que 1.
  2. Combina les cotes.
  3. Comprova a quin interval pertany la suma, incloent els extrems indicats.

Exemple: 3/4 + 5/4 = 8/4 = 2, per tant pertany a x ≥ 2.

Error: dir 1 ≤ x < 2 quan el resultat és exactament 2; aquest interval exclou 2.

OR14 · Desfer dos canvis consecutius

Idea: desfés les transformacions en ordre invers i amb l’operació inversa corresponent.

  1. Desfés el darrer factor dividint.
  2. Desfés l’última suma o resta.
  3. Reprodueix els canvis per verificar l’inici.

Exemple: a una quantitat se li afegeix 2 L i després es pren 1/2; el resultat és 7 L. Primer 7 ÷ 1/2 = 14 L; després 14 − 2 = 12 L inicials.

Error: desfer els canvis en el mateix ordre: les operacions inverses s’apliquen de darrere cap endavant.

OR15 · Agrupar operacions per assolir un objectiu

Idea: els parèntesis poden canviar quines sumes i diferències es fan abans del producte.

  1. Llegeix cada agrupació literalment.
  2. Resol parèntesis i prioritats.
  3. Calcula totes les alternatives i compara-les amb l’objectiu.

Exemple: amb 2, 3, 4 i 1: (2 + 3) · 4 − 1 = 19; 2 + 3 · (4 − 1) = 11; (2 + 3) · (4 − 1) = 15.

Error: assumir que qualsevol parell de parèntesis dona el mateix resultat; aquí les tres agrupacions produeixen valors diferents.

OR16 · Raonar amb intervals i cotes

Idea: calcula el mínim i el màxim possibles respectant si els extrems estan inclosos.

  1. Transforma l’interval inicial en un interval de quantitats finals.
  2. Compara el llindar amb el mínim i el màxim.
  3. Decideix si es compleix sempre, de vegades o mai.

Exemple: 8 ≤ x ≤ 12 i es gasten 3: la quantitat final és entre 5 i 9, inclosos. Arribar a 5 és possible, però no garantit.

Error: tractar 8 o 12 com a valors prohibits; els extrems inclosos també són possibles.

← Torna a la pràctica d’operacions amb racionals

Ara toca practicar

Tria el nivell. Si has arribat aquí directament des d'un cercador, el tema s'obrirà automàticament perquè puguis començar.

Informa d'un error o proposa una millora