Procediments pas a pas
Procediment
Suma i resta d’enters amb signe
Restar un nombre equival a sumar-ne l’oposat. Amb signes diferents, resta els valors absoluts i conserva el signe del nombre de valor absolut més gran.
Exemple resolt
−7 − (−10) = −7 + 10. La diferència entre els valors absoluts és 10 − 7 = 3. Com que domina el terme positiu, el resultat és 3.
⚠️
Error freqüent
Escriure −7 − 10 = −17. El segon terme és −10 i restar-lo afegeix 10.
<a id="op-canvi-enter"></a>
Procediment
Interpretar un canvi enter
Escriu el valor inicial respecte d’un zero de referència. Representa l’augment o l’ascens amb un nombre positiu i el descens amb un nombre negatiu.
Exemple resolt
Un submarí és a −24 m i ascendeix 31 m. La cota és −24 + 31 = 7 m. Els primers 24 m el porten a zero i els altres 7 m el situen per sobre.
⚠️
Error freqüent
Restar l’ascens i obtenir −55 m. Ascendir augmenta la cota. Un ingrés també augmenta un saldo, encara que el saldo inicial sigui negatiu.
<a id="op-decimals"></a>
Procediment
Suma i resta de decimals amb signe
Aplica la regla dels signes i alinea les comes quan sumis o restis els valors absoluts.
Exemple resolt
−3,4 − (−1,85) = −3,40 + 1,85. Resta 3,40 − 1,85 = 1,55. Com que 3,40 és el valor absolut més gran i pertany al terme negatiu, el resultat és −1,55.
⚠️
Error freqüent
Alinear 4 i 5 a la mateixa columna sense completar −3,40. El 4 és una dècima i el 5 és una centèsima.
<a id="op-canvi-decimal"></a>
Procediment
Interpretar un canvi de temperatura
La temperatura inicial té signe. Una pujada s’hi suma i una baixada s’hi resta. Completa amb zeros a la dreta si et convé.
Exemple resolt
A −8,5 °C hi afegim 6 °C. Fem −8,5 + 6,0 = −(8,5 − 6,0) = −2,5 °C. Encara falten 2,5 °C per arribar a zero.
⚠️
Error freqüent
Donar 2,5 °C només perquè la temperatura ha pujat. La pujada és inferior a la distància inicial fins a zero.
<a id="op-suma-resta-fraccions"></a>
Procediment
Suma i resta de fraccions
Si les parts tenen la mateixa mida, opera els numeradors i conserva el denominador. Si tenen mides diferents, reescriu les fraccions amb denominador comú.
Exemple resolt
1/3 − (−1/4) = 1/3 + 1/4. El mcm de 3 i 4 és 12. Reescrivim 1/3 = 4/12 i 1/4 = 3/12. Sumem 4/12 + 3/12 = 7/12.
⚠️
Error freqüent
Escriure (1 + 1)/(3 + 4) = 2/7. El denominador descriu la mida de les parts. Passa primer a dotzens.
<a id="op-error-denominadors"></a>
Procediment
Comprovar una suma proposada
Calcula la suma amb una unitat comuna i compara-la amb el resultat proposat. Si els denominadors ja són iguals, conserva’ls.
Exemple resolt
Algú diu que 1/5 + 2/5 = 3/10. Ja tenim cinquens. Un cinquè més dos cinquens són tres cinquens, és a dir, 3/5 = 6/10. Així, 3/10 és la meitat del resultat correcte.
⚠️
Error freqüent
Buscar un denominador comú perquè s’assumeix que sempre són diferents. Amb denominadors iguals, opera directament els numeradors. Si fossin 1/5 i 2/4, primer passaries a vintens.
<a id="op-resta-ruta"></a>
Procediment
Restar una fracció a una distància entera
Expressa la distància total amb la mateixa unitat fraccionària que la distància recorreguda. Després resta i mantén els quilòmetres.
Exemple resolt
En una ruta de 3 km ja has fet 3/4 km. Tenim 3 = 12/4. Falten 12/4 − 3/4 = 9/4 km, que són 2,25 km.
⚠️
Error freqüent
Escriure (3 − 3)/4 = 0. Els 3 km sencers equivalen a 12 quarts de quilòmetre.
<a id="op-producte-fraccions"></a>
Procediment
Producte de fraccions
Multiplica els numeradors i els denominadors. Simplifica cancel·lant un factor comú del numerador i del denominador. Un factor zero fa que el producte sigui zero.
Exemple resolt
(−3/4) · (2/9) = −6/36 = −1/6. Hi ha un factor negatiu. Per simplificar, divideix 6 i 36 per 6.
⚠️
Error freqüent
Multiplicar a dalt i sumar a baix per obtenir −6/13. Al denominador també cal fer el producte 4 · 9.
<a id="op-divisio-fraccions"></a>
Procediment
Divisió de fraccions
Multiplica el dividend pel recíproc del divisor. El divisor ha de ser diferent de zero. Si el dividend és zero i el divisor és vàlid, el resultat és zero.
Exemple resolt
(−2/3) ÷ (4/5) = (−2/3) · (5/4) = −10/12 = −5/6. La comprovació és (−5/6) · (4/5) = −2/3.
⚠️
Error freqüent
Invertir el dividend i fer (−3/2) · (4/5). Només s’inverteix el divisor, 4/5.
<a id="op-fraccio-decimal"></a>
Procediment
Operar una fracció i un decimal
Tria una representació comuna exacta. Un decimal finit es pot escriure com a fracció amb denominador 10, 100 o una altra potència de 10. Si la fracció té decimal finit, també pots convertir-la.
Exemple resolt
3/4 − (−0,6) = 3/4 + 6/10. A vintens són 15/20 + 12/20 = 27/20. En decimal, 27/20 = 1,35.
⚠️
Error freqüent
Escriure 3/4 com a 0,3. Els quarts no són dècimes. 3 ÷ 4 dona exactament 0,75.
<a id="op-signe-producte"></a>
Procediment
Anticipar el signe d’un producte
Si algun factor és zero, el producte val zero. En la resta de casos, un nombre parell de factors negatius dona signe positiu i un nombre senar dona signe negatiu.
Exemple resolt
A (−2/3) · (−4/3) · (5/3) hi ha dos factors negatius i cap zero. Els dos negatius formen un producte positiu i el tercer factor conserva el signe. El producte és positiu.
⚠️
Error freqüent
Respondre «negatiu» en veure qualsevol signe menys. Compta tots els factors negatius i comprova si hi ha zero.
<a id="op-jerarquia-enters"></a>
Procediment
Jerarquia amb enters
En una expressió sense grups que canviïn la prioritat, resol productes i divisions abans de sumes i restes. Si comparteixen prioritat, opera d’esquerra a dreta.
Exemple resolt
4 − 3 · (−2). El producte és −6. Substitueix-lo a l’expressió: 4 − (−6) = 4 + 6 = 10.
⚠️
Error freqüent
Fer primer 4 − 3 i obtenir −2. El producte 3 · (−2) té prioritat.
<a id="op-jerarquia-fraccions"></a>
Procediment
Jerarquia amb fraccions
Calcula el producte abans de sumar. A continuació, expressa amb denominador comú la fracció inicial i el resultat del producte.
Exemple resolt
1/4 + (2/3) · (−2). El producte és −4/3. Sumem 1/4 − 4/3 = 3/12 − 16/12 = −13/12.
⚠️
Error freqüent
Sumar 1/4 + 2/3 i multiplicar el resultat per −2. Això afegeix una agrupació que l’expressió no indica.
<a id="op-primer-pas"></a>
Procediment
Identificar el primer pas
Localitza l’operació que s’ha de resoldre primer. Si l’exercici només demana el primer pas, indica aquesta operació.
Exemple resolt
A 3 + 4 · 5, primer fem 4 · 5. El producte val 20. Si continuem, 3 + 20 = 23. La resposta demanada és «Fer primer 4 · 5».
⚠️
Error freqüent
Escollir 3 + 4 perquè es llegeix primer. La prioritat del producte decideix l’ordre del càlcul.
<a id="op-parentesis"></a>
Procediment
Resoldre el parèntesi abans del producte
Completa la diferència interior amb les regles de fraccions. Multiplica el resultat pel factor exterior.
Exemple resolt
(3/4 − 1/2) · (−2). Converteix 1/2 = 2/4. Dins del parèntesi queda 3/4 − 2/4 = 1/4. Ara (1/4) · (−2) = −2/4 = −1/2.
⚠️
Error freqüent
Fer 3/4 − (1/2) · (−2). En l’expressió original, el factor exterior afecta tota la diferència.
<a id="op-sumand"></a>
Procediment
Reconstruir un sumand
Resta el sumand conegut del total. Comprova que la suma recupera el resultat donat.
Exemple resolt
3/4 + □ = 1/2. El valor desconegut és 1/2 − 3/4 = 2/4 − 3/4 = −1/4. Comprovació: 3/4 + (−1/4) = 2/4 = 1/2.
⚠️
Error freqüent
Restar el total del sumand conegut i obtenir 1/4. L’ordre és total menys sumand conegut.
<a id="op-factor"></a>
Procediment
Reconstruir un factor
Divideix el producte pel factor conegut, que ha de ser diferent de zero. El procediment serveix tant si el buit és a l’esquerra com a la dreta.
Exemple resolt
□ · (−2/3) = 1/2. Fem 1/2 ÷ (−2/3) = 1/2 · (−3/2) = −3/4. Comprovació: (−3/4) · (−2/3) = 6/12 = 1/2.
⚠️
Error freqüent
Donar 3/4. La substitució donaria −1/2. Els dos factors negatius són els que donen producte positiu en aquest cas.
<a id="op-estimar-producte"></a>
Procediment
Escollir una fita per estimar un producte
Quan les opcions són fites i es demana la més propera, el punt de canvi és el punt mitjà de cada parell de fites consecutives. Acota el producte prou per saber entre quins punts mitjans cau.
Exemple resolt
Per estimar 3,1 · 2,9 entre 1, 10, 100 i 1.000, fem servir que els factors són entre 2,8 i 3,2. El producte cau entre 7,84 i 10,24. Tot aquest interval queda entre els punts mitjans 5,5 i 55. Per tant, la fita més propera és 10.
⚠️
Error freqüent
Escollir 1 només perquè els factors són de l’ordre de les unitats. Aproximar 3,1 i 2,9 per 3 dona 9, molt més a prop de 10. Si les cotes travessen un punt mitjà, afina-les.
<a id="op-acotar-suma"></a>
Procediment
Acotar una suma sense trobar-ne el valor exacte
Compara els sumands amb fites senzilles. Per justificar un interval, comprova els dos extrems. Si els sumands fan exactament un llindar, mira quin interval inclou la igualtat.
Exemple resolt
5/6 i 7/8 són estrictament més grans que 1/2 i més petits que 1. Sumant les fites, 1 < 5/6 + 7/8 < 2. L’opció que conté el resultat és 1 ≤ x < 2.
⚠️
Error freqüent
Posar 3/4 + 5/4 a 1 ≤ x < 2 perquè el resultat és a prop de 2. Les dues fraccions formen exactament 8/4 = 2, que pertany a x ≥ 2.
<a id="op-desfer-canvis"></a>
Procediment
Desfer dos canvis
Parteix del valor final. Desfés primer el factor amb una divisió i després desfés el canvi additiu. Verifica la resposta aplicant els canvis en l’ordre del relat.
Exemple resolt
Després d’afegir 3/2 L, es conserva 2/3 de la quantitat i queden 9 L. Abans de conservar la fracció hi havia 9 ÷ (2/3) = 27/2 L. Al principi hi havia 27/2 − 3/2 = 24/2 = 12 L. Comprovació: (12 + 3/2) · (2/3) = 9 L.
⚠️
Error freqüent
Restar 3/2 dels 9 L abans de dividir. Els 9 L ja són la quantitat transformada pel factor.
<a id="op-agrupacions"></a>
Procediment
Comparar agrupacions per assolir un objectiu
Avalua els parèntesis de cada expressió i continua amb la jerarquia. Compara cada valor amb l’objectiu i comprova si hi ha una agrupació vàlida.
Exemple resolt
Volem 12 a partir de 2 + 3 · 4 − 2. Amb A, (2 + 3) · 4 − 2 = 5 · 4 − 2 = 18. Amb B, 2 + 3 · (4 − 2) = 2 + 6 = 8. Amb C, (2 + 3) · (4 − 2) = 5 · 2 = 10. Cap de les tres dona 12. Si l’objectiu fos 10, triaries C.
⚠️
Error freqüent
Calcular les tres expressions com si totes tinguessin els mateixos parèntesis. Amb A el 2 final es resta després del producte. Amb C es resta dins del segon grup.
<a id="op-intervals"></a>
Procediment
Classificar una condició amb intervals
Resta la despesa tant al mínim com al màxim inicial. Si la fita es compleix amb el mínim, es compleix sempre. Si el màxim tampoc hi arriba, és impossible. En els altres casos es compleix només per a alguns valors.
Exemple resolt
La quantitat inicial és entre 8 i 14, extrems inclosos. En gastar 3 queda entre 5 i 11. Una fita mínima d’11 és possible, perquè el màxim és 11, però el mínim 5 mostra que no és garantida. Una fita de 5 seria garantida i una de 12 seria impossible.
⚠️
Error freqüent
Classificar una fita igual al màxim com a impossible. «Com a mínim» admet la igualtat i el màxim està inclòs.
Ajuda per a exercicis concrets · 16 procediments
Obre el procediment que necessitis. Cada ajuda inclou la idea, els passos, un exemple resolt i un error que pots comprovar.
OR01 · Suma i resta d’enters amb signe
Idea: sumar un canvi positiu o negatiu modifica el valor inicial; per restar un negatiu, sumem l’oposat.
- Escriu el signe de cada quantitat.
- Si els signes són diferents, compara els valors absoluts.
- Conserva el signe de la quantitat amb valor absolut més gran.
- Comprova el resultat al context.
Exemple: saldo −12 € i ingrés 5 €: −12 + 5 = −7 €.
Error: −12 + 5 = −17; l’ingrés és positiu i acosta el saldo a zero. Correcte: −7 €.
OR02 · Suma i resta de decimals amb signe
Idea: els decimals amb signe s’operen com els enters, alineant les comes per controlar les unitats.
- Reescriu l’operació amb els signes visibles.
- Alinea les comes.
- Opera i estima la mida del resultat.
Exemple: −3,5 + 1,2 = −2,3; les magnituds es resten i queda el signe del nombre més gran en valor absolut.
Error: −3,5 + 1,2 = −4,7; s’ha tractat l’ingrés com una disminució.
OR03 · Suma i resta de fraccions
Idea: només sumem o restem fraccions quan les parts tenen la mateixa mida.
- Troba un denominador comú.
- Converteix les fraccions en equivalents.
- Opera els numeradors.
- Simplifica.
Exemple: 3/4 − 1/6 = 9/12 − 2/12 = 7/12.
Error: 3/4 − 1/6 = 2/−2; els denominadors no es resten.
OR04 · Producte de fraccions
Idea: multiplica numerador per numerador i denominador per denominador; el signe es determina per la regla del producte.
- Anticipa el signe.
- Multiplica les parts corresponents.
- Simplifica el resultat.
Exemple: (−2/3) · (3/5) = −6/15 = −2/5.
Error: sumar numeradors i denominadors; aquesta regla no és un producte.
OR05 · Divisió de fraccions
Idea: dividir per una fracció no nul·la equival a multiplicar pel seu recíproc.
- Conserva la primera fracció.
- Canvia ÷ per ·.
- Inverteix només la segona fracció.
- Multiplica i simplifica.
Exemple: 2/3 ÷ 4/5 = 2/3 · 5/4 = 10/12 = 5/6.
Error: invertir les dues fraccions; només s’inverteix la divisora.
OR06 · Unificar fracció i decimal
Idea: transforma les quantitats a una representació comuna que permeti operar sense aproximacions innecessàries.
- Identifica si el decimal es pot convertir exactament en fracció.
- Tria decimals o fraccions segons la simplicitat.
- Opera i torna a la forma que demana la pregunta.
Exemple: 1/2 + 0,25 = 0,5 + 0,25 = 0,75 = 3/4.
Error: arrodonir abans d’operar quan les representacions exactes són senzilles.
OR07 · Anticipar el signe d’un producte
Idea: el nombre de factors negatius decideix el signe, no cal calcular-ne el valor absolut.
- Compta els factors negatius.
- Si n’hi ha un nombre parell, el producte és positiu.
- Si n’hi ha un nombre senar, és negatiu.
Exemple: (−1/2) · (−3/4) · (2/5): hi ha dos negatius, així que el signe és positiu.
Error: concloure que qualsevol producte amb un nombre negatiu és negatiu; cal comptar-los tots.
OR08 · Jerarquia directa d’operacions
Idea: primer parèntesis, després productes i divisions, i finalment sumes i restes.
- Marca l’operació prioritària.
- Calcula-la respectant els signes.
- Continua amb les operacions restants d’esquerra a dreta.
Exemple: 5 − 2 · 3 = 5 − 6 = −1.
Error: (5 − 2) · 3 = 9; s’han afegit parèntesis que alteren l’enunciat.
OR09 · Parèntesis abans del producte
Idea: resol primer tota l’operació tancada entre parèntesis; després aplica el factor exterior.
- Calcula el valor del parèntesi.
- Multiplica pel factor que queda fora.
- Revisa el signe del resultat.
Exemple: (3/4 − 1/2) · 6 = (3/4 − 2/4) · 6 = 1/4 · 6 = 3/2.
Error: multiplicar només el segon terme per 6; el factor afecta tot el parèntesi.
OR10 · Reconstruir un sumand
Idea: per trobar el sumand que falta, resta el sumand conegut de la suma total.
- Escriu la suma com una igualtat.
- Resta el terme conegut a la suma final.
- Substitueix la resposta per comprovar.
Exemple: 3/4 + □ = 5/6; □ = 5/6 − 3/4 = 10/12 − 9/12 = 1/12.
Error: sumar 3/4 i 5/6; l’operació inversa és la resta.
OR11 · Reconstruir un factor
Idea: desfés la multiplicació dividint el producte pel factor conegut.
- Identifica el factor conegut i el producte.
- Divideix el producte pel factor conegut.
- Comprova multiplicant de nou.
Exemple: □ · 2/3 = 5/6; □ = 5/6 ÷ 2/3 = 5/6 · 3/2 = 5/4.
Error: multiplicar 5/6 per 2/3 en lloc de desfer la multiplicació.
OR12 · Estimar el producte decimal
Idea: arrodoneix cada factor a un valor senzill per anticipar l’ordre de magnitud.
- Aproxima els factors.
- Multiplica les aproximacions.
- Tria l’ordre de magnitud més coherent.
Exemple: 19,8 · 5,1 ≈ 20 · 5 = 100; el valor exacte és 100,98.
Error: triar 1 000; l’estimació 100 descarta una resposta deu vegades més gran.
OR13 · Acotar una suma
Idea: compara cada sumand i la suma amb valors de referència com 0, 1 i 2.
- Decideix si cada fracció és menor o major que 1/2 o que 1.
- Combina les cotes.
- Comprova a quin interval pertany la suma, incloent els extrems indicats.
Exemple: 3/4 + 5/4 = 8/4 = 2, per tant pertany a x ≥ 2.
Error: dir 1 ≤ x < 2 quan el resultat és exactament 2; aquest interval exclou 2.
OR14 · Desfer dos canvis consecutius
Idea: desfés les transformacions en ordre invers i amb l’operació inversa corresponent.
- Desfés el darrer factor dividint.
- Desfés l’última suma o resta.
- Reprodueix els canvis per verificar l’inici.
Exemple: a una quantitat se li afegeix 2 L i després es pren 1/2; el resultat és 7 L. Primer 7 ÷ 1/2 = 14 L; després 14 − 2 = 12 L inicials.
Error: desfer els canvis en el mateix ordre: les operacions inverses s’apliquen de darrere cap endavant.
OR15 · Agrupar operacions per assolir un objectiu
Idea: els parèntesis poden canviar quines sumes i diferències es fan abans del producte.
- Llegeix cada agrupació literalment.
- Resol parèntesis i prioritats.
- Calcula totes les alternatives i compara-les amb l’objectiu.
Exemple: amb 2, 3, 4 i 1: (2 + 3) · 4 − 1 = 19; 2 + 3 · (4 − 1) = 11; (2 + 3) · (4 − 1) = 15.
Error: assumir que qualsevol parell de parèntesis dona el mateix resultat; aquí les tres agrupacions produeixen valors diferents.
OR16 · Raonar amb intervals i cotes
Idea: calcula el mínim i el màxim possibles respectant si els extrems estan inclosos.
- Transforma l’interval inicial en un interval de quantitats finals.
- Compara el llindar amb el mínim i el màxim.
- Decideix si es compleix sempre, de vegades o mai.
Exemple: 8 ≤ x ≤ 12 i es gasten 3: la quantitat final és entre 5 i 9, inclosos. Arribar a 5 és possible, però no garantit.
Error: tractar 8 o 12 com a valors prohibits; els extrems inclosos també són possibles.
← Torna a la pràctica d’operacions amb racionals