📏 Dispersió i comparació
Rang, variància, desviació típica, coeficient de variació i comparació de distribucions amb dispersió absoluta i relativa.
1. Per què necessitem mesures de dispersió?
Dues distribucions poden tenir la mateixa mitjana i comportar-se de manera molt diferent. Les mesures de dispersió indiquen com d’escampades estan les dades al voltant del centre.
✏️ Mateixa mitjana, dispersió diferent
- A: 5,5,5,5,5 → mitjana 5.
- B: 1,3,5,7,9 → mitjana 5.
- A té totes les dades iguals; B s’estén de 1 a 9.
- Per descriure-les bé necessitem alguna mesura de dispersió.
2. Rang
És fàcil de calcular, però depèn només de dos valors. Un únic extrem pot canviar molt el rang encara que la majoria de dades no canviïn.
3. Desviacions respecte de la mitjana
Per mesurar com s’allunya cada dada del centre, calculem xᵢ − x̄. Algunes desviacions són positives i d’altres negatives. La suma de totes les desviacions respecte de la mitjana és 0, de manera que no podem sumar-les directament per mesurar la dispersió.
Una solució és elevar-les al quadrat: així totes aporten una quantitat no negativa i les desviacions grans tenen més pes.
4. Variància
A 3r ESO treballem aquesta forma quan considerem que les dades donades formen el conjunt que volem descriure. La variància és la mitjana dels quadrats de les desviacions.
Per això les seves unitats també queden al quadrat: si les dades són cm, la variància s’expressa en cm².
5. Desviació típica
La desviació típica desfà el quadrat de la variància i recupera les mateixes unitats que les dades. Una desviació típica petita indica que les dades estan força concentrades al voltant de la mitjana; una de gran indica més variabilitat.
✏️ Dades 2, 4, 6
- Mitjana: x̄=(2+4+6)/3=4.
- Desviacions: −2, 0, 2.
- Quadrats: 4, 0, 4.
- Variància: (4+0+4)/3 = 8/3 ≈ 2,67.
- Desviació típica: √2,67 ≈ 1,63.
6. Coeficient de variació: dispersió relativa
La desviació típica mesura una dispersió absoluta. Però 5 unitats de desviació típica no signifiquen el mateix al voltant d’una mitjana 20 que al voltant d’una mitjana 200. Per comparar la variabilitat en relació amb la mida del centre utilitzem el coeficient de variació.
El CV és un percentatge i no té unitats. Un CV més gran indica més dispersió relativa. És especialment útil quan comparem distribucions amb mitjanes diferents. En aquest nivell treballarem amb mitjanes positives i allunyades de 0, perquè prop de 0 el quocient deixa de ser una mesura estable.
✏️ Dos grups amb escales diferents
- Grup A: mitjana 50 i σ=5. CV(A)=5/50·100=10%.
- Grup B: mitjana 20 i σ=3. CV(B)=3/20·100=15%.
- Tot i que B té una desviació típica menor en valor absolut, la seva dispersió representa una part més gran de la seva mitjana.
- Per tant, B és més variable en termes relatius.
7. Variància amb freqüències
Quan un valor es repeteix nᵢ vegades, el seu quadrat de desviació també s’ha de comptar nᵢ vegades.
8. Transformacions de totes les dades
Aquestes propietats permeten raonar sense repetir tots els càlculs:
| Transformació | Mitjana | Desviació típica | Variància |
|---|---|---|---|
| Sumar c a totes les dades | suma c | no canvia | no canvia |
| Multiplicar totes les dades per k | es multiplica per k | es multiplica per |k| | es multiplica per k² |
Exemple: passar temperatures de °C a una escala que suma una constant canvia el centre però no les distàncies entre dades.
9. Comparar distribucions amb criteri
Per comparar dos grups convé combinar centre + dispersió. “Té una mitjana més alta” respon a una pregunta diferent de “és més homogeni”. Un grup pot tenir millor mitjana i, alhora, molta més variabilitat.
⚠️ Errors habituals
- Fer la mitjana de les desviacions xᵢ−x̄ i esperar una mesura de dispersió: la suma és 0.
- Oblidar el quadrat en la variància.
- Confondre variància i desviació típica: la desviació típica és l’arrel de la variància.
- Dir que la desviació típica té unitats al quadrat. Les unitats al quadrat corresponen a la variància.
- Dividir per nombre de valors diferents en una taula, en lloc de dividir pel total N.
- Comparar només σ quan les mitjanes són molt diferents: en aquest cas pot ser més informatiu comparar el coeficient de variació.
- Oblidar multiplicar per 100 en expressar el CV com a percentatge.
✅ Autocomprovació
Respon sense mirar els exemples. L’objectiu és comprovar si entens la idea, no només si recordes una fórmula.
✅ Resum essencial
Teoria de dispersió i comparació per a Matemàtiques de 3r d'ESO: Rang, variància, desviació típica, coeficient de variació i comparació de distribucions amb dispersió absoluta i relativa.
- Per què necessitem mesures de dispersió?
- Mateixa mitjana, dispersió diferent
- Rang
- Desviacions respecte de la mitjana
- Variància