Bloc 8 · 3r ESO

🎲 Probabilitat i experiments compostos

De Laplace i la freqüència experimental als arbres, el contrari, reposició/no reposició i el principi multiplicatiu.

Altres nivells:1r ESO2n ESO3r ESO

1. Atzar, experiment aleatori i espai mostral

Un experiment aleatori és un procés que podem repetir en condicions semblants però del qual no podem predir amb certesa el resultat individual. Llançar un dau, extreure una bola d’una bossa o observar si demà plou són situacions d’incertesa.

Espai mostral Ω: conjunt de tots els resultats elementals possibles.
Esdeveniment: conjunt de resultats de l’espai mostral que compleixen una condició.

✏️ Un dau de sis cares

  1. Espai mostral: Ω={1,2,3,4,5,6}.
  2. Esdeveniment A = “obtenir un nombre parell” = {2,4,6}.
  3. A té 3 resultats favorables dels 6 possibles.

2. Probabilitat i regla de Laplace

La probabilitat és un nombre entre 0 i 1. 0 correspon a un esdeveniment impossible i 1 a un esdeveniment segur. Quan tots els resultats elementals són equiprobables, podem aplicar la regla de Laplace.

P(A) = nombre de casos favorables / nombre de casos possibles

Laplace no s’ha d’aplicar mecànicament quan els resultats no són igualment probables. Per exemple, en una ruleta amb sectors de mides diferents, comptar colors sense tenir en compte les àrees pot ser incorrecte.

✏️ Dau: probabilitat de múltiple de 3

  1. Possibles: 6 resultats.
  2. Favorables: {3,6}, per tant 2.
  3. P(A)=2/6=1/3.

3. Probabilitat experimental i freqüència relativa

La probabilitat teòrica prové d’un model. La probabilitat experimental s’estima repetint l’experiment i observant la freqüència relativa.

freqüència relativa de A = nombre de vegades que passa A / nombre total de repeticions

Amb poques repeticions, la freqüència relativa pot allunyar-se força de la probabilitat teòrica. Quan el nombre de repeticions creix, acostuma a estabilitzar-se al voltant del valor teòric. Això no significa que cada bloc curt de resultats hagi de “compensar” l’anterior.

✏️ Una moneda surt cara 58 vegades en 100 llançaments

  1. Freqüència relativa = 58/100 = 0,58.
  2. El model ideal d’una moneda equilibrada dona P(cara)=0,5.
  3. 0,58 no demostra que la moneda estigui trucada; amb 100 repeticions hi ha variabilitat aleatòria. Caldria més evidència per valorar el model.

4. Esdeveniment contrari

El contrari d’A, escrit sovint Ā o Aᶜ, conté tots els resultats en què A no passa.

P(Ā) = 1 − P(A)

Aquesta idea és especialment potent en preguntes de tipus “almenys una vegada”. Sovint és més fàcil calcular la probabilitat que no passi cap vegada i restar-la d’1.

✏️ Almenys un sis en dos llançaments

  1. Contrari: “cap sis”.
  2. P(cap sis)=(5/6)·(5/6)=25/36, si els llançaments són independents.
  3. P(almenys un sis)=1−25/36=11/36.

5. “A i B” i “A o B”

Intersecció A ∩ B: esdeveniment “A i B”: han de complir-se totes dues condicions.
Unió A ∪ B: esdeveniment “A o B”: es compleix A, B o totes dues.

Si A i B són incompatibles, no poden passar alhora. En aquest cas P(A∪B)=P(A)+P(B). Si poden coincidir, sumar sense corregir comptaria la intersecció dues vegades. A 3r treballarem sobretot casos senzills on aquesta distinció es pugui raonar a partir de l’espai mostral.

✏️ Dau: A=parell, B=major que 4

  1. A={2,4,6}; B={5,6}.
  2. A∩B={6}. Els esdeveniments són compatibles perquè poden passar alhora.
  3. A∪B={2,4,5,6}.

6. Experiments compostos i arbres de probabilitat

Un experiment compost té diverses etapes. Un arbre de probabilitat mostra les opcions de cada etapa i obliga a actualitzar la informació després de cada resultat.

Regla de camí: per obtenir la probabilitat d’una seqüència concreta, multipliquem les probabilitats de les branques que recorrem. Si l’esdeveniment pot passar per diversos camins incompatibles, sumem les probabilitats d’aquests camins.

Probabilitat d’un camí = producte de les probabilitats de les seves etapes
Probabilitat d’un esdeveniment amb diversos camins = suma de les probabilitats dels camins favorables

✏️ Dues monedes: exactament una cara

  1. Camins favorables: cara-creu i creu-cara.
  2. P(CX)=1/2·1/2=1/4.
  3. P(XC)=1/2·1/2=1/4.
  4. Són camins diferents i incompatibles, així que sumem: 1/4+1/4=1/2.

7. Amb reposició i sense reposició

La diferència és fonamental. Amb reposició, retornem l’objecte extret abans de la següent extracció: la composició torna a ser la mateixa. Sense reposició, el total i possiblement els casos favorables canvien després de la primera extracció.

✏️ Bossa amb 3 vermelles i 2 blaves: dues vermelles sense reposició

  1. Primera vermella: 3/5.
  2. Després d’haver tret una vermella, queden 2 vermelles de 4 boles totals.
  3. Segona vermella: 2/4.
  4. P(VV)=3/5·2/4=6/20=3/10.

✏️ La mateixa situació amb reposició

  1. Primera vermella: 3/5.
  2. Reposarem la bola: tornen a haver-hi 3 vermelles de 5.
  3. Segona vermella: 3/5.
  4. P(VV)=3/5·3/5=9/25.

8. Independència i dependència: idea intuïtiva

Dos esdeveniments són independents quan saber que un ha passat no canvia la probabilitat de l’altre. Dos llançaments d’una moneda ideal són independents. En canvi, dues extraccions sense reposició són normalment dependents, perquè la primera modifica la composició de la bossa.

A 3r és més important entendre aquesta idea en context que memoritzar notació de probabilitat condicionada, que aprofundirem més endavant.

9. Freqüència esperada

freqüència esperada ≈ nombre de repeticions · probabilitat

Si P(A)=0,3 i repetim un experiment 200 vegades, esperem aproximadament 200·0,3=60 aparicions d’A. Esperat no significa garantit. És una predicció mitjana a llarg termini.

10. Principi multiplicatiu de recompte

Quan una tasca consisteix en decisions successives, el nombre total de resultats es troba multiplicant el nombre d’opcions de cada etapa, sempre que comptem correctament les opcions disponibles després de cada elecció.

✏️ Codis de 3 dígits amb 5 símbols sense repetir

  1. Primera posició: 5 opcions.
  2. Segona: en queda una menys → 4 opcions.
  3. Tercera: en queda una menys → 3 opcions.
  4. Total: 5·4·3=60 codis.
  5. Per què multipliquem? Per cada una de les 5 primeres opcions hi ha 4 continuacions, i per cadascuna d’aquestes hi ha 3 finals possibles.
  6. Per què no sumem 5+4+3? Sumar comptaria opcions alternatives d’una sola decisió; aquí cada codi necessita una elecció a la primera i una a la segona i una a la tercera posició.

11. Estratègia per resoldre un problema compost

⚠️ Errors habituals

12. Una mica d’història de la probabilitat

🎲 Pascal i Fermat

Al segle XVII, Blaise Pascal i Pierre de Fermat van intercanviar cartes sobre problemes de jocs d’atzar, especialment sobre com repartir les apostes si una partida s’interrompia abans d’acabar. Aquelles discussions van ajudar a establir les bases del càlcul de probabilitats: comptar resultats possibles, comparar casos favorables i raonar sobre situacions futures d’incertesa.

La probabilitat va néixer lligada als jocs, però avui és essencial en medicina, assegurances, meteorologia, enginyeria, economia i ciència de dades.

✅ Autocomprovació

Respon sense mirar els exemples. L’objectiu és comprovar si entens la idea, no només si recordes una fórmula.

1. En un arbre, la probabilitat d’un camí complet s’obté normalment...
2. En dues extraccions sense reposició, després de la primera...
3. Per calcular “almenys un èxit”, sovint és útil...

✅ Resum essencial

Teoria de probabilitat i experiments compostos per a Matemàtiques de 3r d'ESO: De Laplace i la freqüència experimental als arbres, el contrari, reposició/no reposició i el principi multiplicatiu.

Informa d'un error o proposa una millora