🏠 Mates Interactives›📘 4t ESO›🔢 Sentit Algebraic›📚 Teoria
COMÚ A+B

Bloc 1 · Patrons, expressions i modelització algebraica

A 4t d’ESO els patrons no serveixen només per continuar una successió: serveixen per generalitzar. L’objectiu és passar de casos concrets a una expressió que funcioni per a qualsevol posició o situació, interpretar què significa cada variable i comprovar si un model és coherent.

🎯 Què has de saber fer

Regularitats, terme general, expressions equivalents, variables i traducció de situacions a models algebraics.

De la regularitat a la regla general

Una regularitat és una propietat que es repeteix. En una successió aritmètica, la diferència entre termes consecutius és constant. Si el primer terme és a₁ i la diferència és d, el terme general és

aₙ = a₁ + (n − 1)d
La fórmula no és una recepta a memoritzar sense sentit: n−1 compta quants salts fem des del primer terme.

Taules i expressions

Quan una taula presenta una variació constant, podem buscar un model afí y=mx+b. El canvi de y quan x augmenta una unitat dona m; el valor quan x=0 dona b.

Traduir un context

Modelitzar és decidir què representa la variable, identificar la part fixa i la part variable, construir l’expressió i comprovar-la amb dades del context. Per exemple, una quota fixa de 12 € i 5 € per ús es modelitza amb C(x)=12+5x.

Expressions equivalents

Dues expressions poden tenir formes diferents i representar exactament el mateix valor. La distributiva a(b+c)=ab+ac permet desenvolupar; extreure factor comú permet fer el camí invers. Comprovar l’equivalència amb un valor de prova és útil, però la justificació algebraica és més general.

El signe igual

El signe = afirma que dues expressions tenen el mateix valor. No significa “ara calculo”. Per això podem transformar una expressió mantenint la igualtat sempre que fem operacions equivalents.

Variable i llenguatge algebraic: una mirada històrica

Durant segles, molts problemes algebraics s’expressaven gairebé només amb paraules. La introducció progressiva de símbols i lletres per representar quantitats conegudes i desconegudes va permetre escriure relacions generals de manera compacta. Avui la variable és una peça central del llenguatge matemàtic i científic perquè permet descriure com canvia una quantitat quan en canvia una altra.

Validar un model

Un bon model ha de coincidir amb les dades, respectar les unitats i tenir sentit en el domini real. Si una fórmula dona un cost negatiu, una quantitat impossible o no reprodueix les dades conegudes, cal revisar-la.

✏️ Exemple resolt pas a pas

Successió aritmètica

La successió és 7, 11, 15, 19, … La diferència és 4. Per tant: aₙ=7+(n−1)·4=4n+3. Comprovació: per a n=3, obtenim 15.

Context

Un servei cobra 18 € de quota fixa i 7 € per ús. Si x és el nombre d’usos, C(x)=18+7x. El 18 és el valor inicial; el 7 és la variació per ús.

⚠️ Errors freqüents

✅ Resum essencial

  1. Busca què es manté constant o què es repeteix.
  2. Defineix clarament les variables.
  3. Construeix, simplifica i interpreta l’expressió.
  4. Comprova el model amb més d’una dada i amb el sentit del context.
🟢 Practicar · Guiat🟠 Practicar · Autònom
Informa d'un error o proposa una millora