📘 4t ESO›📏 Sentit de la Mesura›📚 Teoria

Bloc 4 · Semblança i raons entre costats

La trigonometria neix d’una idea geomètrica: tots els triangles rectangles que comparteixen un mateix angle agut són semblants. Per això les raons entre costats corresponents no canvien encara que el triangle sigui més gran o més petit.

Comú A/B

1. Què vol dir que dos triangles són semblants?

Dos triangles són semblants si tenen els mateixos angles i els costats corresponents són proporcionals. En triangles, el criteri AA és especialment útil: si coincideixen dos angles, el tercer també coincideix i els triangles són semblants.

2. Raó de semblança

Si un triangle s’obté multiplicant totes les longituds d’un altre per k, diem que k és la raó de semblança. Els perímetres també es multipliquen per k, mentre que les àrees ho fan per k². Aquí ens centrarem sobretot en les longituds.

3. Costats homòlegs

Són els costats que ocupen la mateixa posició respecte dels angles iguals. Abans d’escriure una proporció, convé identificar quin costat correspon a quin. Una proporció amb costats no homòlegs pot donar un resultat numèric però no serà geomètricament vàlid.

4. Raons invariants en triangles rectangles

Fixem un angle α en un triangle rectangle. Si fem el triangle més gran mantenint els mateixos angles, el quocient catet oposat/hipotenusa continua igual. També es mantenen catet adjacent/hipotenusa i oposat/adjacent. Aquestes tres constants són les que al bloc següent anomenarem sinus, cosinus i tangent.

5. Mesura indirecta amb semblança

Les ombres són un exemple clàssic. Si dos objectes verticals reben llum amb el mateix angle solar, els triangles formats per altura i ombra són semblants. Això permet calcular una altura inaccessible mitjançant una proporció.

6. Del patró geomètric a la trigonometria

La idea important no és memoritzar tres fraccions: és entendre que l’angle determina les proporcions del triangle. La trigonometria empaqueta aquestes proporcions en funcions que podrem calcular amb la calculadora.

7. D’on ve la trigonometria?

La trigonometria va créixer de la necessitat de calcular altures i distàncies que no es podien mesurar directament. L’astronomia, la navegació i la topografia van impulsar l’estudi sistemàtic de triangles i proporcions. Els astrònoms de l’antiguitat ja relacionaven angles i cordes de circumferències; amb el temps aquestes idees es van convertir en les raons trigonomètriques modernes. La idea essencial continua sent la mateixa: obtenir una mesura inaccessible a partir d’altres mesures accessibles.

📌 Fórmules i relacions clau

Triangles semblants: costats homòlegs proporcionals
Si k és la raó de semblança: longituds ×k, àrees ×k²
Per un angle fix α: oposat/hipotenusa és invariant
També són invariants adjacent/hipotenusa i oposat/adjacent

✏️ Exemple resolt pas a pas

Pas 1. Un pal d’1,5 m projecta una ombra de 2 m. Un arbre projecta una ombra de 8 m al mateix moment.
Pas 2. Els triangles són semblants perquè tenen 90° amb el terra i comparteixen l’angle dels raigs solars.
Pas 3. 1,5/2 = h/8.
Pas 4. h = 8·1,5/2 = 6 m.

⚠️ Errors freqüents

✅ Resum essencial

🔎 Autocomprovació

Intenta respondre abans de desplegar la solució.

4·3 = 12.
Sí, perquè comparteixen 90° i un altre angle: criteri AA.
També 0,6.
🟢 Practicar · Guiat🟠 Practicar · Autònom📚 Tota la teoria
Informa d'un error o proposa una millora