Bloc 4 · Semblança i raons entre costats
La trigonometria neix d’una idea geomètrica: tots els triangles rectangles que comparteixen un mateix angle agut són semblants. Per això les raons entre costats corresponents no canvien encara que el triangle sigui més gran o més petit.
Comú A/B1. Què vol dir que dos triangles són semblants?
Dos triangles són semblants si tenen els mateixos angles i els costats corresponents són proporcionals. En triangles, el criteri AA és especialment útil: si coincideixen dos angles, el tercer també coincideix i els triangles són semblants.
2. Raó de semblança
Si un triangle s’obté multiplicant totes les longituds d’un altre per k, diem que k és la raó de semblança. Els perímetres també es multipliquen per k, mentre que les àrees ho fan per k². Aquí ens centrarem sobretot en les longituds.
3. Costats homòlegs
Són els costats que ocupen la mateixa posició respecte dels angles iguals. Abans d’escriure una proporció, convé identificar quin costat correspon a quin. Una proporció amb costats no homòlegs pot donar un resultat numèric però no serà geomètricament vàlid.
4. Raons invariants en triangles rectangles
Fixem un angle α en un triangle rectangle. Si fem el triangle més gran mantenint els mateixos angles, el quocient catet oposat/hipotenusa continua igual. També es mantenen catet adjacent/hipotenusa i oposat/adjacent. Aquestes tres constants són les que al bloc següent anomenarem sinus, cosinus i tangent.
5. Mesura indirecta amb semblança
Les ombres són un exemple clàssic. Si dos objectes verticals reben llum amb el mateix angle solar, els triangles formats per altura i ombra són semblants. Això permet calcular una altura inaccessible mitjançant una proporció.
6. Del patró geomètric a la trigonometria
La idea important no és memoritzar tres fraccions: és entendre que l’angle determina les proporcions del triangle. La trigonometria empaqueta aquestes proporcions en funcions que podrem calcular amb la calculadora.
7. D’on ve la trigonometria?
La trigonometria va créixer de la necessitat de calcular altures i distàncies que no es podien mesurar directament. L’astronomia, la navegació i la topografia van impulsar l’estudi sistemàtic de triangles i proporcions. Els astrònoms de l’antiguitat ja relacionaven angles i cordes de circumferències; amb el temps aquestes idees es van convertir en les raons trigonomètriques modernes. La idea essencial continua sent la mateixa: obtenir una mesura inaccessible a partir d’altres mesures accessibles.
📌 Fórmules i relacions clau
✏️ Exemple resolt pas a pas
⚠️ Errors freqüents
- Comparar costats que no són homòlegs.
- Pensar que una raó entre costats canvia quan només ampliem el triangle.
- Aplicar proporcionalitat si els angles no són els mateixos.
- Confondre raó de longituds k amb raó d’àrees k².
✅ Resum essencial
- Semblança = mateixos angles i costats proporcionals.
- Els costats homòlegs s’han d’identificar abans de calcular.
- En triangles rectangles semblants, certes raons són invariants.
- Aquesta invariància és l’origen conceptual de sin, cos i tan.
- Històricament, aquestes relacions van ser essencials en astronomia, navegació i topografia.
🔎 Autocomprovació
Intenta respondre abans de desplegar la solució.