📊 Representacions gràfiques
Histogrames, polígons de freqüències, diagrames de caixa i lectura crítica de gràfics.
1. Un gràfic no és decoració: és una manera de pensar les dades
La representació adequada depèn del tipus de variable i de la pregunta que volem respondre. A 3r ESO és important triar el gràfic, no només saber-lo llegir.
2. Barres i histogrames: semblants, però no iguals
| Gràfic de barres | Histograma |
|---|---|
| Categories o valors discrets | Intervals d’una variable quantitativa, especialment contínua |
| Les barres poden estar separades | Els rectangles apareixen contigus quan els intervals són contigus |
| L’ordre pot ser arbitrari en categories | L’ordre dels intervals és numèric i essencial |
| L’alçada representa la freqüència | Amb intervals d’igual amplitud, l’alçada representa la freqüència |
En un histograma, que els rectangles es toquin ajuda a expressar que la variable recorre un continu. En canvi, “blau” i “verd” no són valors intermedis d’una mateixa escala numèrica.
✏️ Temps de trajecte
- Intervals: [0,10), [10,20), [20,30), [30,40).
- Frequencies: 3, 8, 12 i 5.
- Construïm quatre rectangles contigus amb alçades 3, 8, 12 i 5.
- La distribució presenta la concentració més gran entre 20 i 30 minuts.
3. Polígon de freqüències
El polígon de freqüències uneix punts situats sobre les marques de classe. La coordenada horitzontal és la marca i la vertical, la freqüència. És especialment útil per veure la forma general de la distribució o comparar-ne dues.
4. Diagrama de caixa: una distribució resumida en cinc nombres
Un diagrama de caixa utilitza el mínim, Q₁, mediana, Q₃ i màxim. En aquest bloc ens interessa sobretot llegir-lo; al Bloc 5 aprendrem a calcular-ne els quartils amb detall.
La caixa va de Q₁ a Q₃ i conté el 50 % central de les dades. La línia interior marca la mediana. Els “bigotis” mostren l’extensió cap als extrems segons la convenció utilitzada.
5. Lectura crítica: un gràfic pot exagerar
Un gràfic pot ser numèricament correcte i, tanmateix, provocar una impressió enganyosa. Un cas freqüent és un eix vertical truncat: si l’eix comença molt a prop dels valors observats, diferències petites semblen enormes.
També cal vigilar escales irregulars, pictogrames on creix l’àrea de les icones, percentatges sense indicar el total o categories amb amplades visuals diferents.
✏️ Dues notes mitjanes: 7,2 i 7,5
- Amb un eix de 0 a 10, la diferència visual és moderada.
- Amb un eix que comença a 7,1, la segona barra pot semblar diverses vegades més alta.
- La diferència numèrica continua sent 0,3. El gràfic no ha de substituir la lectura de l’escala.
⚠️ Errors habituals
- Utilitzar un histograma per a categories com “cotxe, bus, a peu”.
- Deixar espais entre rectangles d’un histograma amb intervals contigus com si fossin categories independents.
- Llegir l’alçada d’una barra sense comprovar l’escala de l’eix.
- Concloure que una diferència és gran només perquè visualment ocupa molta altura.
6. Elecció ràpida del gràfic
| Situació | Representació útil |
|---|---|
| Categories | Barres o sectors |
| Variable discreta amb pocs valors | Barres o punts |
| Variable contínua agrupada | Histograma / polígon |
| Comparar posició i dispersió de grups | Diagrames de caixa |
| Analitzar relació entre dues variables | Núvol de punts (ampliació D) |
✅ Autocomprovació
Respon sense mirar els exemples. L’objectiu és comprovar si entens la idea, no només si recordes una fórmula.
✅ Resum essencial
Teoria de representacions gràfiques per a Matemàtiques de 3r d'ESO: Histogrames, polígons de freqüències, diagrames de caixa i lectura crítica de gràfics.
- Un gràfic no és decoració: és una manera de pensar les dades
- Barres i histogrames: semblants, però no iguals
- Temps de trajecte
- Polígon de freqüències
- Lectura crítica: un gràfic pot exagerar