Bloc 2 · 3r ESO

📋 Taules de freqüències i dades agrupades

Freqüències absolutes, relatives i acumulades; intervals, amplitud, marca de classe i lectura de distribucions.

Altres nivells:1r ESO2n ESO3r ESO

1. Per què agrupem i resumim dades?

Quan tenim moltes observacions, llegir una llista de dades una per una és poc útil. Una taula de freqüències resumeix quantes vegades apareix cada valor o interval i permet calcular proporcions, acumulades i mesures estadístiques.

N = nombre total de dades = suma de totes les freqüències absolutes.

2. Quatre freqüències que cal distingir

Freqüència absoluta nᵢ: nombre d’observacions que corresponen al valor o interval i.
Freqüència relativa fᵢ: proporció que representa aquell valor: fᵢ = nᵢ/N.
Freqüència absoluta acumulada Nᵢ: nombre d’observacions fins al valor o interval considerat, sumant des del principi.
Freqüència relativa acumulada Fᵢ: proporció acumulada fins a aquella fila.
Σ nᵢ = N   ·   Σ fᵢ = 1 = 100%

L’última freqüència absoluta acumulada ha de ser N i l’última relativa acumulada, 1 o 100 %. Són comprovacions molt útils per detectar errors.

3. Dades contínues: intervals de classe

Les variables contínues poden tenir molts valors diferents. Per veure la forma de la distribució, els agrupem en intervals. A Mates Interactives utilitzem normalment intervals del tipus [a,b): s’inclou l’extrem esquerre a i s’exclou l’extrem dret b.

[a,b) significa: a ≤ x < b

✏️ On situem un temps de 20 minuts?

  1. Intervals: [0,10), [10,20), [20,30), [30,40).
  2. 20 no pertany a [10,20), perquè el 20 és l’extrem dret i aquest extrem no s’inclou.
  3. 20 sí pertany a [20,30), perquè és l’extrem esquerre i s’inclou.
  4. Aquesta convenció evita que una dada de frontera es compti dues vegades.

Els intervals han de cobrir el rang de dades sense buits i sense solapaments.

4. Amplitud i marca de classe

Amplitud de l’interval [a,b):   b − a
Marca de classe:   m = (a+b)/2

La marca de classe és el punt central de l’interval i serveix com a valor representatiu quan fem càlculs aproximats amb dades agrupades. No significa que totes les dades de l’interval siguin iguals a la marca.

✏️ Interval [20,30)

  1. Amplitud: 30 − 20 = 10.
  2. Marca de classe: (20 + 30)/2 = 25.
  3. Si hi ha 8 dades en aquest interval, sabem que hi ha 8 valors entre 20 inclòs i 30 exclòs, però no coneixem els 8 valors exactes.

5. Interpretar acumulades

Les acumulades són especialment útils per respondre preguntes del tipus “com a màxim”, “menys de” o “fins a”. En canvi, per “com a mínim” o “més de” sovint convé restar al total.

✏️ Una taula acumulada indica que 32 alumnes triguen menys de 30 minuts

  1. Això no vol dir que l’interval [20,30) tingui freqüència 32.
  2. 32 és la suma de tots els intervals anteriors fins a 30 minuts.
  3. Si el total és 50, els que triguen 30 minuts o més són 50 − 32 = 18.

6. Què perdem quan agrupem?

Agrupar dades fa la informació més llegible, però sacrifica detall. Coneixem quantes dades hi ha a cada interval, no els valors individuals. Per això una mitjana calculada amb marques de classe és una estimació.

⚠️ Errors habituals

✅ Autocomprovació

Respon sense mirar els exemples. L’objectiu és comprovar si entens la idea, no només si recordes una fórmula.

1. En [10,20), on pertany el valor 20?
2. Quina és la marca de classe de [30,40)?
3. Si nᵢ=12 i N=60, fᵢ és...

✅ Resum essencial

Teoria de taules de freqüències i dades agrupades per a Matemàtiques de 3r d'ESO: Freqüències absolutes, relatives i acumulades; intervals, amplitud, marca de classe i lectura de distribucions.

Informa d'un error o proposa una millora