📋 Taules de freqüències i dades agrupades
Freqüències absolutes, relatives i acumulades; intervals, amplitud, marca de classe i lectura de distribucions.
1. Per què agrupem i resumim dades?
Quan tenim moltes observacions, llegir una llista de dades una per una és poc útil. Una taula de freqüències resumeix quantes vegades apareix cada valor o interval i permet calcular proporcions, acumulades i mesures estadístiques.
2. Quatre freqüències que cal distingir
L’última freqüència absoluta acumulada ha de ser N i l’última relativa acumulada, 1 o 100 %. Són comprovacions molt útils per detectar errors.
3. Dades contínues: intervals de classe
Les variables contínues poden tenir molts valors diferents. Per veure la forma de la distribució, els agrupem en intervals. A Mates Interactives utilitzem normalment intervals del tipus [a,b): s’inclou l’extrem esquerre a i s’exclou l’extrem dret b.
✏️ On situem un temps de 20 minuts?
- Intervals: [0,10), [10,20), [20,30), [30,40).
- 20 no pertany a [10,20), perquè el 20 és l’extrem dret i aquest extrem no s’inclou.
- 20 sí pertany a [20,30), perquè és l’extrem esquerre i s’inclou.
- Aquesta convenció evita que una dada de frontera es compti dues vegades.
Els intervals han de cobrir el rang de dades sense buits i sense solapaments.
4. Amplitud i marca de classe
La marca de classe és el punt central de l’interval i serveix com a valor representatiu quan fem càlculs aproximats amb dades agrupades. No significa que totes les dades de l’interval siguin iguals a la marca.
✏️ Interval [20,30)
- Amplitud: 30 − 20 = 10.
- Marca de classe: (20 + 30)/2 = 25.
- Si hi ha 8 dades en aquest interval, sabem que hi ha 8 valors entre 20 inclòs i 30 exclòs, però no coneixem els 8 valors exactes.
5. Interpretar acumulades
Les acumulades són especialment útils per respondre preguntes del tipus “com a màxim”, “menys de” o “fins a”. En canvi, per “com a mínim” o “més de” sovint convé restar al total.
✏️ Una taula acumulada indica que 32 alumnes triguen menys de 30 minuts
- Això no vol dir que l’interval [20,30) tingui freqüència 32.
- 32 és la suma de tots els intervals anteriors fins a 30 minuts.
- Si el total és 50, els que triguen 30 minuts o més són 50 − 32 = 18.
6. Què perdem quan agrupem?
Agrupar dades fa la informació més llegible, però sacrifica detall. Coneixem quantes dades hi ha a cada interval, no els valors individuals. Per això una mitjana calculada amb marques de classe és una estimació.
⚠️ Errors habituals
- Confondre freqüència absoluta amb relativa. Una és un recompte; l’altra és una proporció.
- Posar una dada que coincideix amb el límit dret dins de l’interval anterior quan s’utilitza [a,b).
- Calcular la marca de classe fent b−a; això és l’amplitud. La marca és el punt mig.
- Interpretar una acumulada com si fos la freqüència d’una sola fila.
✅ Autocomprovació
Respon sense mirar els exemples. L’objectiu és comprovar si entens la idea, no només si recordes una fórmula.
✅ Resum essencial
Teoria de taules de freqüències i dades agrupades per a Matemàtiques de 3r d'ESO: Freqüències absolutes, relatives i acumulades; intervals, amplitud, marca de classe i lectura de distribucions.
- Quatre freqüències que cal distingir
- Dades contínues: intervals de classe
- On situem un temps de 20 minuts?
- Amplitud i marca de classe
- Interval [20,30)