Bloc 1 · 3r ESO

👥 Variables, població i mostra

Com definir un estudi estadístic, classificar variables i valorar si una mostra permet extreure conclusions fiables.

Altres nivells:1r ESO2n ESO3r ESO

1. Abans de calcular: què estem estudiant?

L’estadística comença molt abans de la mitjana o d’un gràfic. Primer cal definir quin conjunt volem conèixer, quins elements observarem i quina característica registrarem. Si aquests conceptes es confonen, una taula pot estar ben calculada però l’estudi pot ser incorrecte.

Població: conjunt complet d’individus o elements sobre els quals volem obtenir informació.
Individu: cadascun dels elements de la població. No sempre és una persona: pot ser una peça fabricada, un dia, un partit o una planta.
Mostra: subconjunt de la població que observem realment. La fem servir quan estudiar tota la població és massa lent, car o impossible.
Variable estadística: característica que mesurem o registrem de cada individu.

2. Tipus de variables

Classificar bé la variable és important perquè condiciona quines taules, gràfics i càlculs tenen sentit.

TipusQuè representa?ExemplesObservació
QualitativaCategories o qualitatscolor dels ulls, mitjà de transport, tipus de músicaNo té sentit calcular-ne una mitjana.
Quantitativa discretaValors numèrics separats, normalment fruit d’un recomptenombre de germans, gols, llibres llegitsEntre 2 i 3 germans no hi ha un valor possible 2,5.
Quantitativa contínuaValors numèrics que provenen d’una mesura i poden prendre qualsevol valor dins d’un intervalaltura, massa, temps, temperaturaSovint convé agrupar-la en intervals.

Truc útil: pregunta’t si la dada es compta o es mesura. Un recompte acostuma a ser discret; una mesura, contínua.

3. Mostra representativa i biaix

Una mostra gran no és automàticament una bona mostra. Ha de representar la diversitat de la població. Si la manera de seleccionar els individus afavoreix determinats perfils, apareix un biaix de selecció.

✏️ Volem saber com arriben els alumnes a l’institut

  1. Població: tots els alumnes de l’institut.
  2. Mostra problemàtica: preguntar només als alumnes que deixen la bicicleta a l’aparcament. La selecció està relacionada amb la resposta.
  3. Mostra millor: seleccionar alumnes de cursos, grups i franges horàries diferents mitjançant un procediment que no depengui del transport que utilitzen.
  4. Conclusió: la qualitat d’una mostra depèn sobretot de com es tria, no només de quants individus conté.

Una mostra pot ser aleatòria quan cada individu té una oportunitat coneguda de ser seleccionat. També pot ser estratificada, per exemple seleccionant una part de cada curs, si volem assegurar que tots els grups hi siguin representats.

4. Fins on podem generalitzar?

Una conclusió estadística sempre ha d’estar lligada a la població i al mètode de mostreig. Preguntar a 200 socis d’un club de bàsquet no permet concloure quin és l’esport preferit de tots els adolescents de Catalunya.

Per tant, davant d’una conclusió pregunta’t: qui ha contestat?, com s’ha escollit? i a quin conjunt es vol generalitzar?.

⚠️ Errors habituals

5. Què has de saber fer?

✅ Resum essencial

✅ Autocomprovació

Respon sense mirar els exemples. L’objectiu és comprovar si entens la idea, no només si recordes una fórmula.

1. L’altura d’un grup d’alumnes és...
2. Volem conèixer l’opinió de tot l’institut i només preguntem a un únic grup. Quin risc hi ha?
3. En un estudi, la mostra és...
Informa d'un error o proposa una millora