🏠 Mates Interactives›📘 4t ESO›🧭 Sentit Espacial›📚 Teoria
4t ESO · RECORREGUT PRINCIPAL

📐 Bloc 1 · Figures i raonament geomètric

L’objectiu de 4t no és acumular fórmules de geometria, sinó aprendre a decidir quina propietat permet avançar. Un bon raonament geomètric transforma les dades de l’enunciat en una cadena de conclusions justificades.

1 · Idea fonamental

A 4t d'ESO les propietats geomètriques deixen de ser només dades per recordar: es converteixen en eines per deduir, justificar i comprovar. Cal identificar quina propietat és útil, encadenar diversos passos quan sigui necessari i interpretar el resultat dins de la figura. Treballarem amb triangles, rectes paral·leles, polígons regulars, circumferències i cossos geomètrics.

🧠 Idea clau. Raonar geomètricament és justificar per què una conclusió és certa. Un dibuix ajuda a pensar, però no és una prova: la justificació ha de descansar en propietats que continuen sent certes encara que la figura no estigui dibuixada a escala.

2 · Conceptes i relacions clau

• Triangles: la suma dels angles interiors és 180°. En un isòsceles, els angles de la base són iguals.
• Paral·leles: els angles corresponents i alterns interns són iguals; els interiors del mateix costat sumen 180°.
• Polígon de n costats: suma interior = (n−2)·180°. Si és regular, cada angle interior és ((n−2)·180°)/n i cada angle exterior és 360°/n.
• Circumferència: un angle inscrit que abraça el mateix arc mesura la meitat de l’angle central. El radi és perpendicular a la tangent en el punt de tangència.
• Conversa de Pitàgores: per al costat major c, si c²=a²+b² el triangle és rectangle; si c²<a²+b² és acutangle i si c²>a²+b² és obtusangle.
• Prisma de base n-gonal: té 2n vèrtexs, 3n arestes i n+2 cares. Més important que memoritzar-ho és saber-ho reconstruir comptant les dues bases i les cares laterals.

Dibuix, dada i demostració

Un dibuix és una ajuda visual, però pot estar fora d’escala. Per això cal separar sempre què és dada (paral·lelisme, igualtat de costats, tangència...) de què només sembla cert al dibuix. Una conclusió és fiable quan es pot justificar amb una propietat coneguda.

Triangles i classificació

La suma angular de 180° permet recuperar angles desconeguts. En triangles isòsceles, els angles oposats als costats iguals són iguals. La conversa del teorema de Pitàgores permet classificar un triangle a partir dels seus costats: primer s’identifica el costat més llarg i després es comparen c² i a²+b².

Paral·leles i transversals

Quan una transversal talla dues rectes paral·leles apareixen igualtats d’angles corresponents i alterns interns. També hi ha parelles suplementàries. En problemes de diversos passos és habitual haver d’usar primer una igualtat i després una suma de 180°.

Polígons regulars

La fórmula (n−2)·180° prové de dividir un polígon convex en n−2 triangles des d’un vèrtex. En un polígon regular, repartir aquesta suma entre n dona cada angle interior. Els angles exteriors sumen sempre 360°, fet especialment útil per trobar el nombre de costats a partir d’un angle exterior.

Circumferència i tangència

L’angle central que abraça un arc és el doble d’un angle inscrit que abraça el mateix arc. A més, el radi traçat fins al punt de tangència és perpendicular a la tangent. Aquestes propietats permeten resoldre problemes angulars sense mesurar res al dibuix.

Cossos tridimensionals

En prismes i altres poliedres convé reconstruir el recompte de cares, arestes i vèrtexs visualitzant bases i cares laterals. En poliedres convexos també és útil la relació d’Euler V−A+C=2 com a comprovació del recompte.

Geometria dinàmica: explorar abans de demostrar

Un programa de geometria dinàmica permet moure punts conservant les condicions i observar quines relacions es mantenen. Això és molt útil per formular conjectures, buscar contraexemples i orientar una solució. Però l’experimentació no substitueix la justificació: després cal explicar per què la propietat és certa.

3 · Procediment de treball

Quan l’exercici no indica directament el mètode, aquesta seqüència ajuda a ordenar el raonament:

  1. Marca només les dades que l’enunciat garanteix.
  2. Escriu què es demana i quina propietat hi podria connectar.
  3. Aplica una propietat cada vegada i anota el motiu.
  4. Si apareix un valor nou, incorpora’l a la cadena de raonament.
  5. Comprova que la conclusió no depengui de “com sembla” el dibuix.

✏️ Exemple resolt pas a pas

  1. Dues rectes paral·leles són tallades per una transversal. Un angle mesura 68°.
  2. L’angle corresponent situat a l’altra paral·lela també mesura 68°.
  3. L’angle adjacent forma una línia recta amb aquest angle, així que tots dos sumen 180°.
  4. Per tant, l’angle adjacent mesura 180°−68°=112°.
  5. La resposta no surt de “mirar” el dibuix, sinó d’aplicar successivament angles corresponents i angles suplementaris.

5 · Errors freqüents i com evitar-los

Quan cometis un error a la pràctica, torna a identificar exactament quina propietat o pas s’ha aplicat malament. Corregir el procediment és més útil que memoritzar la resposta concreta.

✅ Resum essencial

En acabar aquest tema hauries de poder explicar els conceptes amb paraules pròpies, aplicar les relacions anteriors sense dependre d’un dibuix a escala i justificar els passos d’un problema. Si només recordes una fórmula però no saps quan ni per què s’utilitza, encara convé reforçar la teoria.

7 · Autocomprovació

Respon sense mirar els apartats anteriors. Pots canviar de resposta; cada pregunta explica el criteri correcte.

1. Un hexàgon regular té quin angle exterior?

2. Si el costat major d’un triangle compleix c²>a²+b², el triangle és...

3. Un radi que arriba al punt de tangència forma amb la tangent...

🟢 Practicar · Guiat🟠 Practicar · Autònom
📚 Índex de teoria
Informa d'un error o proposa una millora