➡️ Bloc 2 · Vectors: concepte i representació
El vector és una eina per descriure moviments sense lligar-los a una posició concreta. Aquesta idea és decisiva: una mateixa fletxa es pot traslladar paral·lelament a un altre lloc i continuar representant el mateix vector.
1 · Idea fonamental
Un vector representa un desplaçament. No depèn només d’on és dibuixat: queda determinat pel seu mòdul, la seva direcció i el seu sentit. En aquest bloc aprendrem a llegir i comparar vectors gràficament. El càlcul formal de components i del mòdul a partir de coordenades es desenvolupa al Bloc 3.
🧭 Idea clau. Una fletxa situada en un lloc concret és una representació del vector. Si traslladem la fletxa paral·lelament sense canviar-ne la longitud ni el sentit, continuem representant el mateix vector.2 · Conceptes i relacions clau
Quatre elements que no s’han de confondre
L’origen i l’extrem són punts de la representació. La direcció és la recta sobre la qual es produeix el moviment; el sentit distingeix els dos recorreguts possibles sobre aquella direcció; i el mòdul és la longitud del desplaçament.
Vector i segment no són el mateix
Un segment AB només uneix dos punts. El vector AB incorpora orientació: comença a A i acaba a B. Per això AB i BA tenen el mateix mòdul i direcció però sentits oposats.
Equipol·lència
Dos vectors poden tenir orígens i extrems completament diferents i, tot i així, ser iguals com a vectors. Cal que el desplaçament horitzontal i vertical sigui el mateix; geomètricament, això equival a mateixa direcció, sentit i mòdul.
Vector oposat
Canviar el sentit sense alterar la direcció ni el mòdul produeix el vector oposat. Si un vector representa anar d’A a B, l’oposat representa tornar de B a A.
Mòdul i unitats
El mòdul és una longitud i, per tant, mai és negatiu. En un context físic o geomètric pot portar unitats de longitud, encara que les components puguin tenir signes positius o negatius.
Per què serveixen
Els vectors permeten expressar translacions, velocitats, forces i desplaçaments. En geometria analítica, permeten estudiar paral·lelisme, alineació i construccions sense dependre del dibuix.
3 · Procediment de treball
Quan l’exercici no indica directament el mètode, aquesta seqüència ajuda a ordenar el raonament:
- Localitza clarament la punta de la fletxa: determina l’extrem.
- Identifica la recta de suport per descriure la direcció.
- Decideix cap a quin costat apunta per fixar el sentit.
- Compara longituds si cal comparar mòduls.
- Per decidir si dos vectors són iguals, comprova conjuntament direcció, sentit i mòdul.
✏️ Exemple resolt pas a pas
- El vector u desplaça 4 unitats cap a la dreta i 2 cap amunt.
- En una altra zona del pla, el vector v fa exactament el mateix desplaçament.
- u i v tenen la mateixa direcció, el mateix sentit i el mateix mòdul.
- Per tant, són vectors equipol·lents, encara que els seus punts d’origen siguin diferents.
- Si invertíssim la fletxa de v, conservaria direcció i mòdul però canviaria el sentit: seria el vector oposat.
5 · Errors freqüents i com evitar-los
- Confondre direcció amb sentit. “Horitzontal” és direcció; “cap a la dreta” és sentit.
- Pensar que dos vectors només són iguals si comencen al mateix punt.
- Creure que el mòdul pot ser negatiu.
- Considerar AB i BA el mateix vector: són oposats.
Quan cometis un error a la pràctica, torna a identificar exactament quina propietat o pas s’ha aplicat malament. Corregir el procediment és més útil que memoritzar la resposta concreta.
✅ Resum essencial
En acabar aquest tema hauries de poder explicar els conceptes amb paraules pròpies, aplicar les relacions anteriors sense dependre d’un dibuix a escala i justificar els passos d’un problema. Si només recordes una fórmula però no saps quan ni per què s’utilitza, encara convé reforçar la teoria.
7 · Autocomprovació
Respon sense mirar els apartats anteriors. Pots canviar de resposta; cada pregunta explica el criteri correcte.
1. Dos vectors equipol·lents poden tenir orígens diferents?
2. Què canvia en el vector oposat?
3. El mòdul d’un vector representa...