Error absolut i relatiu
- Valor exacte: 80. Valor aproximat: 82.
- Eₐ = |80−82| = 2.
- Eᵣ = 2/80 = 0,025.
- 0,025·100 = 2,5%.
Arrodoniment, truncament, excés, defecte, error absolut i relatiu
Aproximar és inevitable en moltes mesures i càlculs. El que importa és saber com s’ha aproximat, quina informació s’ha perdut i com quantificar l’error.
Per arrodonir a una posició determinada, conservem les xifres fins aquella posició i observem la següent.
Truncar significa tallar les xifres posteriors sense modificar l’última que conservem.
Una aproximació és per defecte si no supera el valor exacte i per excés si no queda per sota.
Té les mateixes unitats que la magnitud. El valor absolut evita que l’error sigui negatiu.
Si el valor real és 12,473 i aproximem a 12,5:
L’error relatiu no té unitats i permet comparar errors en quantitats de mides diferents. En percentatge:
Si Eₐ=2 sobre un valor exacte de 80, Eᵣ=0,025=2,5%.
No sempre és més precisa la mesura amb error absolut més petit. Cal mirar l’error en relació amb la mida del valor mesurat.
Un error de 1 cm en una longitud de 2 m és proporcionalment molt més important que un error de 1 cm en una longitud de 2 km.
Si un valor s’ha arrodonit a dècimes, la incertesa màxima és aproximadament la meitat d’una dècima.
Això connecta aproximacions i intervals.
L’error absolut no pot ser negatiu.
En aquesta definició, l’error relatiu es divideix pel valor exacte.
Per passar a percentatge cal multiplicar per 100: 0,025 = 2,5%.
Conserva prou xifres i arrodoneix al final si el problema té diversos passos.
Practica el mateix contingut amb pistes de procediment, correcció immediata i explicacions pas a pas després dels errors.