De desigualtat a interval
- Partim de −2 ≤ x < 5.
- −2 està inclòs: usem [.
- 5 està exclòs: usem ).
- Escrivim els extrems en ordre creixent.
Desigualtats, intervals oberts i tancats, semirectes i pertinença
Els intervals permeten descriure conjunts continus de nombres reals. A 4t cal poder passar d’una desigualtat a la notació d’interval i a la recta real, i fer el camí invers.
| Condició | Notació | Significat |
|---|---|---|
| a ≤ x ≤ b | [a,b] | a i b inclosos |
| a < x < b | (a,b) | a i b exclosos |
| a ≤ x < b | [a,b) | a inclòs, b exclòs |
| a < x ≤ b | (a,b] | a exclòs, b inclòs |
Els símbols ≤ i ≥ indiquen que l’extrem està inclòs; per això fem servir claudàtor. Els símbols < i > exclouen l’extrem; per això fem servir parèntesi.
L’infinit no és un nombre real concret i mai no pot estar inclòs.
Per comprovar si un valor pertany a un interval:
Exemple: 3 ∈ [2,5), però 5 ∉ [2,5).
La direcció de la fletxa ha de coincidir amb la desigualtat: x ≥ a continua cap a la dreta; x < b continua cap a l’esquerra.
Els extrems no han de ser enters. Podem escriure, per exemple:
La mateixa regla d’inclusió continua sent vàlida.
±∞ sempre porta parèntesi.
< exclou; ≤ inclou.
x ≥ a va cap a valors més grans, és a dir, cap a la dreta.
Un valor que coincideix amb l’extrem només pertany si aquest està inclòs.
Practica el mateix contingut amb pistes de procediment, correcció immediata i explicacions pas a pas després dels errors.